De petit li van dir que no servia per estudiar. Ell mateix reconeix que mai va tenir una gran vocació i que, encara avui, no sap ben bé què voldrà ser quan sigui gran. Potser per això la seva trajectòria no s’explica a partir d’un pla perfecte, sinó de la curiositat, les oportunitats i les ganes d’aprofitar-les.

Als setze anys va marxar sol als Estats Units sense parlar anglès. Podia haver tornat, però va decidir quedar-s’hi, adaptar-se i viure l’experiència. Després arribarien la medicina, la medicina del son, els pacients, els llibres i una altra passió que sempre l’ha acompanyat: la música. Camins diferents units per una mateixa actitud: fer, descobrir i continuar aprenent.

Després de més de quaranta anys de professió, milers de pacients i tota una vida plena de projectes, l’Eduard parla menys del que ha aconseguit que del que encara li queda per descobrir. Tecnologia, intel·ligència artificial, música, nous projectes... La curiositat continua intacta.